Amb el pas dels anys,
l’espai s’encongeix i el temps s’accelera.
Viatjar és una manera de combatre-ho.
Eixamplar l’horitzó, fer gran l’espai
i alentir el pas dels dies, carregant-los
de coses noves i desconegudes.
Retornar a la infantesa
quan el pati de cara era tot un món
i les tardes d’estiu, l’eternitat.
VV
Barril, Joan i Villatoro, Vicenç
L’Espai immens: Quaderns de Namíbia
Ed. Amsterdam llibres, Badalona 2008
Al 2002 es va publicar una recopilació de 28 textos de diferents autors catalans amb motiu del quarantè aniversari de l’editorial 62. El títol, «Per molts anys».
La primera impressió al posar la vista sobre el llibre és bona: el títol fa una certa gràcia, de seguida es veu que és un títol intel·ligent en el sentit de comercialment ben triat. L’avessat «comprador regalador de llibres» li farà una primera ullada i li semblarà adient perquè en efecte, sembla força pertinent regalar-li a qui sigui que celebri el seu aniversari un llibre titolat «Per molts anys».
La segona impressió, que s’obté al tenir el llibre entre les mans, també és encertada des de la perspectiva comercial, tapa dura amb el logo de 62 i el títol gravat, amb una sobre-tapa ben triada…
La tercera impressió, igualment aconseguida pels estudiosos de les reaccions dels «compradors regaladors de llibres» prové de l’índex: 28 autors catalans junts al mateix llibre! i és clar, molts molts molts escriptors catalans tampoc és que coneguem, així que és quasi segur que reconeguem alguns d’ells i probablement entre ells aquell escriptor que va guanyar el Sant Jordi o el LLibreters de no recordo quin any que vam regalar a la iaia quan va fer 93 i que li va agradar tant… i bé, d’aquest record entranyable a la compra nomeś es pot atravessar el preu, el mirem i… vaja, tampoc és tan car tenint en comte la qualitat de l’enquadernació. Perfecte, som-hi !
Ja tenim el llibre-regal perfecte perquè està clar que un o altre autor li agradarà al destinatari. L’escena de l’entrega del llibre-regal no és difícil d’imaginar: Ei, moltes gràcies, no calia, ah, que interessant, i mira, hi surt el tal (Sant Jordi o Llibreter de no sé quin any) segur que m’agrada, moltes gràcies, i pam, dos petons com dos sols i hem quedat millor que el que l’ha regalat l’ampolla de vi que recomana la Guia Michelín d’enguany.
Algunes setmanes després, fent un café amb el destinatari del llibre-regal sabrem la veritat, tota la veritat i només que la veritat: la que només s’asoleix després de la lectura i llavors pensarem, potser, que el vi no era mal regal, no.
El motiu, l’aglutinador, l’efemèride està molt bé, quaranta anys són quaranta anys, els autors són autors més o menys consolidats, escriptors que no tenen res a demostrar perquè estan més o menys consagrats, firmes reconegudes, cognoms que ens sonen a això, a literatura d’aquí, catalana, genuina, nostra. Però aquí pràcticament s’acaben les bones paraules per a «Per molts anys».
Els textos s’anuncien com a inèdits que com es podrà comprovar si es llegeixen, en aquesta mena de recopilcions no significa ni de bon tros que hagin estat escrits en exclusiva per aquest projecte sino que són textos d’aquells que tots els escriptors tenen al calaix des de ves a saber quant temps , que no acaben d’encaixar en cap dels seus llibres, que els generen dubtes, que no els fan el pes… com dir-ho?
Tot i així potser val la pena fer un repàs dels noms per aquells incondicionals de determinats autors, aquells lectors que quan els agrada un escriptor es llegeixen fins les redaccions que van fer a vuité de bàsica i en els que ja s’apuntava els eu estil tan característic.
Vinga, «Per molts anys» són:
Pep Albanell, Josep M. Benet i Jornet, Alfred Bosch, Lluís Calvo, Enric Casasses Figueres, Narcís Comadira, Martí Domínguez, Ramon Folch i Camarasa, Josep M. Fonalleres, Feliu Formosa, Pere Gimferrer, Maria Jaén, Miquel Martí i Pol, Biel Mesquida, Albert Mestres, Maria-Antònia Oliver, Vicenç Pagès Jordà, Josep Palàcios, Josep Palau i Fabre, Núria Perpinyà, Josep Piera, Baltasar Porcel, Jordi Puntí, Toni Sala, Jordi Sarsanedas, Màrius Serra, Vicenç Villatoro i Antoni Puigverd que signa l’epíleg.
En total 25 senyors i 3 senyores (aish) que probablement han colaborat sense massa entusiasme en el projecte. Hi ha, afortundament, alguna excepció, honrosa, seriosa i discreta que justifica sino la compra del llibre sí la seva lectura.
En altres paraules, si en lloc de ser el «comprador regalador de llibres» fossim el receptor, i a més a més anèssim malament de temps, podriem fer un descart i anar directament per feina: Bosch, Mesquida, Puntí i Serra.
I llestos. Desem el llibre on toqui i a veure si amb el següent tenim més sort.
Això sí, a Edicions 62, sobre tot, «per molts anys».
Ramiro Tomé
info (arroba) arquera.com
SOMOS LO QUE LEEMOS 