BREU HOMENATGE A KAPUSCINSKI

El 23 de gener d’aquest 2007 va morir Ryszard Kapuściński.

Va nèixer a Pinsk al 1932, (llavors Polònia, actualment Bielorrúsia), i entre el 1959 i el 1981 va ser corresponsal de premsa (per diferents agències) a l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

A més de tota la seva incontable obra periodística, va escriure 20 llibres d’entre els quals probablement sigui obligatori destacar “Lapidarium” (1990), “Eben” (1998) i “Viatges amb Hèrodot” (2005), traduïts tots tres a més de 30 idiomes.

250px-ryszard_kapuscinski.jpg

AL 2003 va ser galardonat amb el Príncipe d’Astúries de Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades, per la seva «preocupación por los sectores más desfavorecidos y por su independencia frente a presiones de todo signo, que han tratado de tergiversar su mensaje».

Però a banda de premis i reconeixements, el millor homenatge possible és, ras i curt, llegir-lo, conèixer-lo, atendre la seva veu, fer-nos partíceps de la seva humanitat, de la seva qualitat i del seu treball per aconseguir que aquest món sigui, cada dia, una mica millor.

Perquè aquest polac pertany a una espècie de reporters, viatgers, escriptors i persones en vies de desaparició, cal llegir-lo.

Serveixi d’invitació aquest fragment de “Viatges amb Heròdot”:

“¿Oi que un viatge no comença pas en el moment de posar-nos en camí i no s’acaba quan arribem a la meta? De fet, comença molt abans i, a la pràctica, no s’acaba mai, perquè la cinta de la memòria no deixa de rodar dins nostre, tot i que ja fa temps que no ens moguem del lloc en el sentit físic. Existeix una mena de virus del viatge i, ben mirat, provoca una malaltia incurable”

Viatges amb Heròdot
Ryszard Kapuscinski
Ed. Empuries/Anagrama, Barcelona 2006, pàg, 77

Anuncios

ÉBANO: DE TÀNGER A CIUTAT DEL CAB

Senegal, Mauritania, Mali, Marroc… les pasteres i els “cayucos” arriben sense descans a les costes canàries, a les andalusses, a les italianes.

Els nostres diaris, les nostres televisions, els nostres mitjans ofereixen aproximacions sensacionalistes vestides d’objectivitat. “Así son las cosas y así se las hemos contado” presumia, alguns anys enrera, un presentador de telediaris.

Enmig d’aquest panorama informatiu, destaca la llum d’un periodista polac sovint aclamat com el millor reporter del segle: Ryszard Kapuscinski. De la seva mà, el 1998, Ébano.

Kapuscinski va ser reporter a diferents països de l’Àfrica; hi va viure alguns anys, va recórrer tot el continent, va ser testimoni de cops d’estat, revolucions, fams, guerres… va patir greus malalties i va sobreviure als rigors del desert.

Periodista reporter i viatger per naturalesa i ofici, Kapuscinski recull les experiències més significatives del seu periple a Ébano, una novel·la mosaic, un testimoni directe, cru i entenedor que de cap manera deixa indiferent al lector.

Aquest magnífic text acosta Àfrica al lector occidental, ens acosta els racons més interiors de l’Àfrica que, en general, desconeixem completament. Perquè els “cayucos” no parteixen de les costes, sinó de les més profundes entranyes d’un continent impossible, de “todo un océano, un planeta aparte, de todo un cosmos heterogéneo y de una riqueza extraordinaria.”

Ébano és una excepcional guia de viatge per endinsar-se en el passat i present del continent negre, uns prismàtics per observar d’aprop els mil i un detalls del dia a dia de qualsevol racó del gran continent africà i que contextualitzen (que no justifiquen) cadascuna de les pasteres i “cayucos” que salpen cap al nord, que fan entendre la xarxa de contactes i solidaritats que els africans despleguen a Europa, que fotografia, sense mencionar-lo, el drama que suposa fracassar en l’intent d’arribar a les costes del nord.

En temps de migracions i desplaçaments inhumans, d’incomprensió entre cultures, en temps de literatures narcisistes i egocèntriques, l’Ébano de Kapuscinsky s’ofereix com a fita, com a crida d’atenció, com a acostament de referència.

Una novel·la generosa, enriquidora, un d’aquells textos reveladors que treuen al lector d’una edulcorada imatge del continent africà i mostra una altra imatge més contemporània, més propera, més real.

Sense cap mena de dubte, cal llegir-la.

Ramiro T.