…EL MEU SEXE és un cementiri d’ereccions…

    EL MEU SEXE és un cementiri d’ereccions. El meu sexe és com una cova on vénen a morir les bestioles d’aquests senyors… Com en un cementiri d’elefants, els sexes mascles arriben i hi entren, esbufegant, a vegades ja quasi sense forces. moren i ja està, tinc al meu damunt, o al meu darrere, o a sota meu, un altre homenot també prop de la mort, esgotat, encara que no ho sembli. El meu sexe és un cementiri d’ereccions.

Títol: CIRERA
Autor: LLUIS, JOAN-LLUIS
EDICIONS DE LA MAGRANA | ISBN: 84-9867-230-9 | BUTXACA | 76 pág. (pàgina 9)
Preu : 6,50 euros.

JOAN-LLUÍS LLUÍS: CIRERA. NARRATIVA ERÒTICA CONTEMPORÀNIA.

El juny de 2008 “La Magrana de Butxaca” va publicar la seva primera edició de “Cirera”: la novel·la breu de Joan-Lluís Lluís, que ja va veure la llum, en rústega, al 1996.

L’actual edició és un llibret petit, fàcilment portable i amb un disseny prou discret que de cap manera fa justícia a la lectura que amaga al seu interior. Per fer-se una idea més acurada de què trobarem al llibre, la contraportada ens serà molt més útil:

“Cirera és el diari molt informal d’una noia de la quan no sabrem el nom. Els relats d’aquest llibre contenen la vida sexual de la narradora, una vida fantasiosa i alegre, limitada només pels escrúpuls nascuts del seu amor per l’Oskar, un suís alemany una mica tímid”.

Efectivament, una primera persona femenina narra, en fragments breus, les seves reflexions, experiències i apetències sexuals en un català de frontera que es dilueix en un lirisme suau i transparent.

“Cirera” és un text d’un erotisme clarament explícit ja des de la seva primeríssima línia (“EL MEU SEXE és un cementiri d’ereccions”) però no és un text ni cru ni barruer, ni el seu realisme descriptiu s’acosta al naturalisme escatològic propi dels extrems del gènere.

L’erotisme de “Cirera” emergeix a la lectura com l’expressió d’una sexualitat femenina alegre, conscient, lliure i assumida, o millor dit, com l’expressió d’una sexualitat femenina imaginada alegre, conscient, lliure i assumida.

Joan-Lluís Lluís no va batejar la veu narrativa femenina cercant, probablement, que cada lector li posés el nom o el rostre que li semblés més suggerent. Succeeix, però, que en llegir el llibre, per exemple, a estones de bus, el lector pot pendre una consciència massa forta de que la veu és, en realitat, una ficció i que allò sorprenent per íntim i preciós és, tan sols, un bell miratge.

En qualsevol cas, miratge o no, es tracta d’un magnífic llibret de tot just 76 pàgines, de lectura fresca, ràpida, amena i agraïda que, a ben segur, deixarà als lectors i lectores, un molt bon regust.

Recomanat.

Fitxa Técnica
Títol: CIRERA
Autor: LLUIS, JOAN-LLUIS
EDICIONS DE LA MAGRANA | ISBN: 84-9867-230-9 | BUTXACA | 76 pág.
Preu : 6,50 euros.

ARA QUE SONA L’ESTATUT…

El dia de l’ós, d’en Joan-Lluís Lluís, és la història d’una jove afincada a Barcelona que, en conèixer la mort de la seva mare, agafa un tren per tornar al seu poble natal a l’altre banda dels Pirineus, a Prats de Molló, a la Catalunya Nord.

La Bernadette baixa del tren a Perpinyà i al pujar a Prats, entra en una mena de poble al que li passa alguna cosa que, es perceb de seguida, no és normal.

Com és que la Bernadette ha de passar controls militars a les portes de Prats com si fos una ciutat medieval? Som al 2002 o 2003… potser es tracta d’un control per capturar terroristes que volen travessar els Pirineos pujant precisament per Prats? Aviat veiem que no… què succeeix, doncs?

Els estranys del llibre continuen a mida que llegim. La Bernadette ens fa veure que, encara que no és el cas de la seva família, al Prats al que arriba, els “soldats francesos” considerats clarament invasors s’allotjen a les cases dels civils tot i disposar d’un castell militar ben bé al damunt del poble.

I un que va llegint es pregunta… d’on han de ser els soldats a Prats del Molló sinó francesos? I per què són considerats invasors? I per què aquests soldats viuen a les cases de la gent del poble? On s’ha vist que els soldats s’allotjin, a la força, a casa dels civils, dels veïns?

I continuem. I llegim que tot el poble està atemorit perquè algú ha donat l’alarma que un ós ronda el municipi i això, sembla ser, ronda la catàstrofe perquè segons una llegenda que quan l’ós torni a les contrades, una verge se l’entregarà i el poble patirà un trasbals que acabarà amb l’expulsió dels francesos… Així. Tal qual.

Això es complica… Que vol dir expulsar els francesos del seu propi país?

Però bé… no cal continuar, en aquest text, per aquesta línia… El dia de l’ós és un llibre enigmàtic “per se”, aparentment ple de anacronismes incomprensibles. Cal avançar i avançar en la seva lectura per anar sospitant el quid de la qüestió, el quid que li dona sentit i coherència.

Joan-Lluís LLuís esgrimeix un català sencer, sobri, arrelat, quasi rural. Perfectament en sintonia amb la història que acull.

L’estructura combrega amb el que sembla ser la intenció del text en aquesta obra i que té a veure clarament amb la història i realitat lingüística d’aquest poble de la Catalunya Nord.

Una lectura tranquil·la, interessant i molt adient ara la qüestió de l’Estatut està a l’ordre del dia.

 

LLUIS, Lluís-Joan. El dia de l’ós (La Magrana). 107 pàgs., preu : 13,00 euros.