Emília Illamola. Fraccions

Al juliol del 2102 va aparèixer la primera edició de Fraccions: l’opera prima d’Emília Illamola.

Una primera fullejada ràpida a Fraccions, minuts abans de comprar-lo, ja revela que es tracta d’un personalíssim collage de tot just 63 pàgines. Si disposes de cinc minuts més per a entre-llegir alguns dels fragments del collage, ja hauràs pres la decisió de comprar-lo, dur-te’l a casa i deixar-lo reposar uns dies abans no arribi el moment d’endinsar-te tranquil·lament en la seva lectura.

I arriba el moment.

Fraccions és una juxtaposició de fragments, d’impressions, de visions i percepcions que dibuixen tot un mosaic poètic d’absència i enyorança, un blues, un cant a la saudade.

Fraccions és un mirall de la realitat. (I què és la realitat sinò un tot de fragments que la nostra subjectivitat amalgama per fer-los comprensibles?)

Fraccions és una finestra a una interioritat femenina que ha alentit el seu tràfec diari, una interioritat que de sobte muda la mirada i es torna contemplativa i reflexiva. I creadora.

Paraules, frases i paràgrafs breus i pausats que per una banda destil·len la realitat més quotidiana i per l’altre teixeixen un relat que la reconstrueix des d’una nova subjectivitat que s’autopercep justament en el procés de l’escriptura.

Escriure com a acte de supervivència. En paruales de Marguerite Durás: “Hallarse en un agujero, en el fondo de un agujero, en una soledad casi total y descubrir que sólo la escritura te salvará”

Una lectura tranquil·la i amable bastida en records, descripcions breus, moments quotidians mínims i íntims, impressions i falses impressions, esperes, humors…

Una delicatessen tranquil·la i amable que, sense cap mena de dubte, cal regalar-se.

cropped-4_2013_illamola.jpg

Fitxa tècnica

Titol: “Fraccions”

Autora: Emília Illamola

Editorial: Viena

Pàgines: 63 Preu: 11 €

Altres lectures de “Fraccions”

Audio: “L’argentonina Emília Illamola presenta la seva primera publicació “Fraccions”
http://www.ivoox.com/l-argentonina-emilia-illamola-presenta-seva-primera-publicacio-audios-mp3_rf_1571070_1.html

Video: Emília Illamola a “Cana Dones”
http://www.youtube.com/watch?v=bIiT99N030Y

Fraccions, d’Emília Illamola a “Comunicadores amb Gràcia”
http://comunicadoresambgracia.com/2012/10/30/fraccions-demilia-illamola/

I tornem a començar.

I un dia arriben els crios i les dinàmiques es transformen, les prioritats canvien i les hores s’escurcen.
I a l’endemà arriba la crisi i aprima les lectures, de pàgines, de fons. I l’insomni es fa improductiu i la nit erma.

Però els crios tiren endavant i la crisi, sembla, enrera.
I arriben noves lectures per rutes ara desconegudes, noves veus amb noves històries. I un matí de primavera prenc consciència de que, quasi cinc anys després, conservo esmolada la mirada i crítica la lectura.

I tornem a començar.

 

cropped-2_2013_juanvicentepiqueras.jpg

LA MAGIA DE LEER. JOSÉ ANTONIO MARINA Y MARÍA DE LA VÁLGOMA.

Milers de vegades hem sentit les virtuts de la lectura, la seva necessitat, els perills socials d’una generació que no llegeix, etc. però tot i que els intuïm, poques vegades solem trobar els arguments justos que donin fe de la necessitat de llegir.

José Antonia Marina i María de la Válgoma expliquen de manera força entenedora totes aquestes raons i van més enllà: ens faciliten algunes receptes màgiques per aconseguir que els nostres fills i filles, i alumnes, li trobin el gust a això de la lectura.

EL llibre es composa de tot just vuit capítols i una mena d’epíleg.
Els quatre primers capítols s’entreguen a l’anàlisis de la necessitat de la lectura mentre  que els tres darrers capítols són una llista de tasques per a pares, mestres de primària i professors de secundària.
L’epíleg ens facilita un correo electrònic de contacte i ens convida a una, potser, ingènua conspiració de lectors.

“La magia de leer” és un llibre interessant “per se” per a qualsevol lletraferit.
Des d’aquesta premisa qualsevol d’aquests lectors que s’acosti a aquesta màgia reconeixerà probablement alguns dels seus hàbits però dificílment serà sorprés amb cap estratègia extraordinària per al foment de la lectura, amb cap fórmula veritablement màgica.

Massa generalista, el proselitisme planer de Marina i de la Vàlgoma es queda curt, no acaba d’oferir respostes i es queda en propostes més aviat discretes basades en la seva experiència personal.
I és que, amb un títol així, les expectatives són necessàriament altes, però a l’avançar la seva lectura, de mica en mica el llibre, tot i que el lector hi combregarà de totes totes, va perdent la seva màgia.

Ara bé, podria ser perfectament un bon llibre introductori per a pares,mestres i professors. No desvetlla els misteris de l’alquímia però pot ser un marc exel·lent per començar a treballar el foment de la lectura amb els nostres fills i/o els nostres alumnes.

Alguns consells interessants i, sens dubte bons, hi són.
El millor d’aquests consells és un proverbi africà recuperat per Marina: “Per a educar un nen, cal la tribu sencera“.

Només per atendre a la reflexió entorn aquest proverbi ja val la pena dedicar-li unes poques horetes.

En definitiva: no és el que hom espera a partir de l’horitzó d’expectatives que genera qualsevol treball de Marina, però finalment és una lectura interessant.

Fitxa Tècnica
La magia de leer.
Jose Antonio Marina i María de la Válgoma.
Ed. Plaza y Janés, Barcelona, 2005
162 pàgines

Altres lectures

Ciao
La isla Libros

JOSEPH ROTH: CRÓNICAS BERLINESAS

Joseph Roth és un periodista i escriptor austro-húngar (1894-1939) que va gaudir d’un important reconeixement arreu d’Europa al periode d’entreguerres especialment a partir de 1932 amb la publicació de la seva novel·la referència “La marxa Radetzky”.

A pesar de ser un autor recuperat pels acostament de grans veus autoritzades com Claudio Magris o Coetzee no sembla que sigui un autor massa llegit ni reconegut actualment, ni tampoc sembla ser una d’aquelles rareses que van circulant i fent-se lloc a través del boca-orella.

Probablement per la majoria dels lectors, Joseph Roth és un d’aquells escriptors desconeguts que ens trobem per casualitat per exemple cercant una guia de viatges per preparar les nostres vacances, o novel·les centrades en la ciutat que anem a visitar que ens aportin una altra perspectiva.

[En aquest text sobre “París no se acaba nunca” d’Enrique Vila-Matas, es fa una referència més completa a aquest tipus de lectures]

“Crónicas Berlinesas” no és, en sentit estricte, una obra de Joseph Roth sino més exactament un recull, una selecció de cróniques periodístiques escrites per Roth entre 1920 i 1933 a diferents diaris sobre un Berlín ja inexistent, reunides per l’editorial Kiepenheuer & Witsch i traduïdes per Juan de Sala Llovet para la versió de l’editorial Minúscula de 2006.

“Crónicas Berlinesas” ens arriba, doncs, de la ma de l’Editorial Minúscula en forma d’un llibre petit, marca de l’editorial, molt de butxaca i facilíssim de transportar. A més, al tractar-se d’un conjunt de breus cròniques no interdependents (tot i que sí complementàries), “Crónicas berlinesas” és ideal per dur-lo a sobre i llegir-lo a estones allà on sigui, al tren, a la nostra terrassa preferida, cinc minuts després de llegir el diari…

És important, però, atendre que estem endavant d’un recull de cróniques, d’articles perodístics que pretenen ser descripcions breus, objectives de la ciutat, instantànies, testimonis “fotogràfics” del temps que descriuen. Així, si recorrem Berlín de la ma d’aquest llibre, aquesta característica (ser un recull de cróniques) ens facilitarà sobremanera recórrer la ciutat reconeixent els escenaris, els espais referenciats i ens ajudarà a passejar-nos per dues ciutats realment molt diferents, la del Berlín d’EntreGuerres i l’actual Berlín, hereu de la divisió en quatre departaments (francés, britànic, soviètic i estadounidenc) i sobre tot a partir del 1948 en Berlín Oest i Berlín Est, que propicià la construcció del famós Mur de Berlín al 1961.

[El tercer hombre, de Graham Green, és un bon exemple d’un relat situat a la Viena de la posguerra, com Berlín, una ciutat dividida en 4 departaments.]

La mirada seriosa, objectiva i polièdrica de Roth sobre Berlín ens acostarà a tots el racons de l’efervescent Berlín dels anys vint i ens serà no tans sols un bona guia turística sino també una excepcional guia socio-cultural que ens ajudarà a reconstruir aquell Berlín i a entendre, una mica millor, la història recent de la ciutat i, una mica també, la història recent europea.

Per cert, cada escuna d’aquestes cròniques, ve acompanyada d’una fotografia d’època que, al lector “in situ” li resultarà molt atractiva i interessant de comparar amb l’actualitat de les mateixes localitzacions.

En definitiva, “Crónicas berlinesas” ens permet, entre d’altres, una lectura ràpida, molt fàcil i interessant, i totalment obligatòria per tot el que estigui preparant una visita a la capital alemanya.

Fitxa Tècnica
Título: Crónicas berlinesas
Autor: Joseph Roth
Edición, notas y posfacio: Michael Biernet
Traducción: Juan de Sala Llovet
Editorial: Minúscula
Lugar y fecha: Barcelona, 2006
Páginas: 292
Precio: 16,50 €

Altres lecturas de “Crónicas berlinesas”

A “Ojos de papel
A “Letras Libres
A “La Tormenta en un vaso

SÍLVIA CANTOS: JOCS ERÒTICS

Setzevents és una iniciativa molt interessant d’autopublicació en català en la que els autors poden triar les característiques del llibre que estan produint al seu gust.

“Jocs Eròtics”, de l’autora Sílvia Cantos, són tot just 80 pàgines que acullen 8 capítols no numerats per explicar una història breu i senzilla: una noia, Lia, fuig de València i arriba a la encara no del tot atractiva ni turística ciutat de Mataró (Barcelona) per passar les seves vacances. El primer dia coneix, a primer cop de vista, un noi que immediatament es converteix en el seu amant i amb el que viurà una molt apassionada aventura sexual.

Tal com passa al cinema, és difícil separar l’erotisme de la pornografia. La línia és, de vegades, ben prima i, de vegades, té molt a veure amb les expectatives dels espectadors, en aquest cas, dels lectors. Però a “Jocs Eròtics” el sexe és transparent i explícit: no és un relat en que es vulgui insinuar sino un en el que es vol, directament, mostrar. Sens dubte estem més a prop d’un text pornogràfic moderat, abans que no pas d’un erotisme líric i suggerent com si ho pot ser més, per exemple, el « Cirera » de Joan-Lluís Lluís.

Els dos personatges, la Lia i el Joan, careixen de tota construcció psicològica (conclusió amb la que, lògicament la pròpia Sílvia Cantos no està d’acord) i, fins i tot, el context, les circumstàncies que els uneixen són escasament versemblants.

Dos narradors s’encarreguen de desplegar els detalls de l’aventura sexual: un narrador omniscient que inicia el relat, i una veu en primera persona, associada a la Lia, adreçant-se per escrit al seu amant, un cop separats.

No queda molt clar el motiu pel que la Sílvia Cantos tria la narració omniscient o la narració en primera persona però la commutació de veus s’agraeix perquè amb el canvi de perspectiva s’aconsegueix trencar, amb una certa efectivitat, la monotonia del relat.

Sens dubte no és tasca senzilla afrontar una narració eròtica sense caure en els erosionats llocs comuns que marquen el gènere, però tot i fer-ho, “Jocs Eròtics” s’acosta al quid amb un cert ordre i permetent una lectura ràpida, ordenada i, fins i tot, amable: un text sense pretensions ideal per a una lectura tranquil·la a la terrassa més acollidora del poble mentre prenem una cervesseta ben fresqueta.

Però ja.

Fitxa tècnica

Sílvia Cantos
“Jocs Eròtics”
Editorial Setzevents, Urús (La Cerdanya), 2008
Preu: 12 euros

Altres lectures de “jocs eròtics”
Ràdio Vilassar
http://radio.vilassardemar.cat/silvia-cantos-presenta-el-llibre-%E2%80%9Cjocs-erotics%E2%80%9D/

Amics de “Jocs eròtics” a Facebook
http://www.facebook.com/group.php?gid=60997093293&ref=search

Vols publicar el teu propi llibre?
Editorial Setzevents
http://setzevents.cat/

CIAO, MARIO

CERTIFICADO DE EXISTENCIA

Ah ¿quién me salvara de existir?
-Fernando Pessoa –


Dijo el fulano presuntuoso /
hoy en el consulado
obtuve el habitual
certificado de existencia

consta aquí que estoy vivo
de manera que basta de calumnias

este papel soberbio / irrefutable
atestigua que existo

si me enfrento al espejo
y mi rostro no está
aguantaré sereno
despejado

¿no llevo acaso en la cartera
mi recién adquirido
mi flamante
certificado de existencia?

vivir / después de todo
no es tan fundamental
lo importante es que alguien
debidamente autorizado
certifique que uno
probadamente existe

cuando abro el diario y leo
mi propia necrológica
me apena que no sepan
qu estoy en condiciones
de mostrar dondequiera
y a quien sea
un vigente prolijo y minucioso
certificado de existencia

existo
luego pienso

¿cuántos zutanos andan por la calle
creyendo que están vivos
cuando en rigor carecen del genuino
irremplazable
soberano
certificado de existencia?

Mario Benedetti

MINH TRAN HUY: LA PRINCESA Y EL PESCADOR

La princesa y el pescador” es la ópera prima de la escritora francesa de origen vietnamita Minh Tran Huy (1979) y nos llega en una magnifica edición de “La otra orilla“, rústica, y precedida por una lectura favorable de un entregado Enrique Vila-Matas.

La princesa y el pescador”  nos presenta el relato de los recuerdos de Lan, una chica parisiense hija de emigrantes vietnamitas, y su relación con Nam, un “boat people” que siendo un niño huyó de Vietnam a bordo de un barco sin destinación fija y que, como Lan, vive en la capital francesa.

Lan vive acomododa en una buena familia, Nam en los arrabales de Paris.

La novela habla de la distancia desde una perspectiva moderada (tal vez cicatrizada) por el paso del tiempo, con una nostalgia dulce, con un tono entre pausado y resignado, desde una voz íntima en la que con frecuencia resulta fácil reconocer recortes de la adolescencia propia, de la infancia ya lejana y, sobre todo, perdida.

Cuando el lector se acerca a “La princesa y el pescador” tiende a relacionar un nombre como el de Minh Tran Huy con “lo oriental”. El referente de “lo oriental” más próximo tanto para el lector español como para el francés, es el japonés Murakami. Pero Minh Tran Huy no es una escritora oriental y su literatura tiene poco que ver con el animismo del japonés.

A medida que avanzamos la lectura de “La Princesa y el Pescador” descubriremos una literatura mucho más cercana a la del también francés Philippe Claudel y “La nieta del señor Lihn“. En ambas novelas está absolutamente presente Vietnam, la partida, la distancia, las raíces, el futuro en la antigua metrópoli… Tanto el Señor Lihn como Nam son “boat people” llegados a las costas galas huyendo de la desesperación.

Además, el pretérito imperfecto, constante y metódico, de la voz narradora asíc omo su cadencia y ritmo, nos recupera también antiguals lecturas francesas como “El amante” de la también vietnamita Marguerite Duras.

En definitiva, un libro sutil y reposado que vale la pena leer con tranquilidad.

Fitxa Técnica
Títol: LA PRINCESA Y EL PESCADOR
Autor: MINH TRAN HUY
EDICIONS LA OTRA ORILLA| 200 pág.